Reflexió i autoavaluació

 En el primer paràgraf a es dona a entendre que és important el joc de oposició i entendre'l ja que els alumnes aconsegueixen millorar i no posen aquest joc com a un amb competició desmesurada. Jo pense que els alumnes deuen jugar a jocs d'oposició per aconseguir entendre certs conceptes i millorar en quant a la psicomotricitat i habilitats motrius. Per una altra part, la competició es bona fins a un límit ja que pot desembocar en certes discussions entre alumnes i preocupacions en la meta i no en el concepte de joc.

Respecte a la segona qüestió, destacaré el voleibol. Quan van jugar a voleibol ens posàrem en parelles per a jugar més amb la pilota i fomentar la participació dels alumnes ja que d'aquesta manera es comença a experimentar amb un nou esport i a partir de les errades amb una base teòrica , es començarà a encertar. Esta metodologia estaria ubicada en la participació.

Per exemple quan van jugar a futbol sala , que van jugar per a finalitzar un partit, es podria haver fet que per a marcar gol haurien de tocar la pilota tots els integrants del l'equip, d'aquesta forma es fomentaria la participació.

Per una altra part,  podrien utilitzar 3 estratègies per a restar-li importància al resultat en el joc:

- Sumar punts per tocar el baló el major temps possible en un partit de futbol sala i no per marcar gol. Jugar sense porteries.

- Jugar en voleibol a que la pilota no caiga fent els moviments tècnics necessaris i premiar el joc cooperatiu i participatiu.

- En basket, premiar a l'equip que consiga fer 3 tipus de passes sense ser interceptats per l'equip contrari i per fer punt deuen tocar la pilota tots els integrants de l'equip.

Per a finalitzar, faré una xicoteta auto-reflexió respecte al blog. Pense que el blog es útil encara que algunes entrades són un poquet repetitives com per exemple les dos primeres. Per una altra part, crec que és útil ja que podem expressar la nostra experiència a partir de les activitats i valorar certs aspectes d'aquesta. Respecte a l'assignatura, he disfrutat fent-la sobre tot en la part pràctica. Si tinc que triar entre les diferents pràctiques realitzades , em quedaria amb el dia de l'esgrima i el dia de l'exposició dels esports col·lectius. Em quede amb l'espina clavada de no haver pogut jugar en el trinquet pel diluvi que va caure aquell dia però en un futur m'agradaria visitar-lo i fer una pràctica.

AUTOAVALUACIÓ

	Puntuació:					JUSTIFICACIÓ:
	4-5	5-6	6-7	8-9	9-10
Participació en les sessions.					x	Pense que la meua participació activa en les sessions ha sigut excel·lent ja que sempre he anat amb ganes de participar en les activitats.
Qualitat de les 4 respostes de la pràctica vinculada amb la teoria.				x		Pense que la meua qualitat de respostes ha sigut bona però sempre es pot millorar.
Aportació i aprenentatge en l'apartat que li va tocar al meu equip: Mobilitat, tècnica de carrera, seqüència, volta a la calma.					x	La veritat que el nostre equip que va ser el de seqüència de moviment, al principi no el tenia molt clar, per això pense que la nota d'aquest apartat es alta ja que finalment van tindre-la clara.
Aportació i aprenentatge en la progressió de l'esport del meu equip.					x	Pense que nosaltres al fer taekwondo van fer que els alumnes es diverteixen ja que no esperaven aquest esport. També vam aprende molt tots els del grup ja que no haviem fet mai.
Satisfacció amb el treball realitzat.					x	Pense que he fet tot el que he pogut i me he esforçat tant en la part pràctica com teòrica.
Nivell d'aprenentatge del bloc.				x		Pense que hem aconseguit l'objectiu que és informar-nos sobre aquest apartat i aconseguir fer tot el que sabia, però sempre es pot millorar.
Suma la nota dels 6 apartats i divideix-la entre 6, el resultat l'escrius baix.
NOTA FINAL: ....9......

 

 

RECURSOS ÚTILS

Els recursos útils de cadascuna de les tasques estan adjuntats dins d'aquestes.

Reflexió sobre l'avaluació o qualificació (Tasca 8)

 En aquesta tasca vaig a fer una reflexió al voltant de l'avaluació i la qualificació en les assignatures de primària.

En primer lloc cal destacar que l'avaluació es correspon a donar una orientació del domini que té l'alumne sobre el concepte que s'avalua. Per una altra banda, la qualificació es correspon a posar una nota i ser més crític amb l'alumne i les seues capacitats.

Jo pense que sí es necessari fer avaluacions encara que no un examen. Un examen és un dia concret i no fa cap favor als xiquets ja que poden posar-se nerviosos al jugar-se la nota en una acció. L'avaluació es deu fer de forma continua i premiant la voluntat i insistència del xiquet i no les seues condicions físiques que normalment son desiguals. Una avaluació correcta seria valorar l'actitud del xiquet i la seua evolució en el concepte que s'està avaluant, per exemple, la flexibilitat.

Per una altra banda, la qualificació és perjudicial tant per als xiquets com per als professors. Per als xiquets perquè comença la competitivitat ja que volen sacar més nota que els seus companys i també perquè el dia de l'examen es poden posar nerviosos. El professor també estarà incomodo amb aquesta forma de valorar ja que pot no ser just encara que tinga una rúbrica d'avaluació , ja que aquesta rúbrica no sol premiar l'actitud si no l'habilitat.

En conclusió crec que els alumnes deuen de ser avaluats conforme la seua evolució i actitud i no les seues habilitats, ja que ningú parteix des del mateix punt de partida.

Reflexió sobre el currículum d'educació física (tasca 7)

 A aquesta tasca vaig a reflexionar al voltant de currículum d'educació física , el qual, ha sofrit moltes varietats fins a la versió que tinguem a l'actualitat. Vaig a ajudar-me amb l'arxiu de la: 'Federación Española de Asociaciones de Docentes de Educación Física' (2016).

El currículum d'Educació Física es composa de sis blocs. Cal destacar que als blocs el que més importància té es la motricitat (5 primers blocs). Per una altra banda, al bloc 6, es parla sobre la transversalitat de la nostra assignatura amb altres com poden ser plàstica o anglès. Tots aquestos aspectes són regulats i controlats per indicadors d'èxit , els quals poden ajudar al professor a l'hora de l'avaluació dels alumnes.

Pense que al currículum de l'assignatura es poden millorar tres aspectes fonamentals:

1. Les capacitats físiques: Pense que no es pot avaluar als xiquets i xiquetes de la mateixa manera ja que no tenen les mateixes condicions ni les mateixes capacitats físiques. El currículum deuria donar més facilitats als xiquets que no tenen eixes condicions i posar adaptacions que es puguen fer a l'aula.
2. Conducta motriu: En aquest apartat , cal destacar , que als xiquets es deuria instruir a partir de la creació de una conducta motriu com potser la correcta postura corporal. D'aquesta forma els xiquets tindran curiositat per fer les activitats d'una forma adequada i més curiositat per l'assignatura.
3. L'avaluació dels estàndards d'aprenentatge: Pense que els estàndards d'aprenentatge no s'adeqüen a les necessitats dels xiquets. Un xiquet no necessita fer correctament una carrera continua amb 10 anys, el que necessita es aprendre a còrrer amb una posició correcta del seu cos i això al currículum no s'avalua de la forma que es necessària. 

Bibliografia: Análisis crítico de la propuesta del currículum básico de la LOMCE para la asignatura de Eduació Física. Acciones derivadas en la Comunidad Autónoma de Aragón y propuestas de futuro. Federación Española de Asociaciones de Docentes de Educación Física (2016).

Pilota Valenciana (Tasca 6)

 Hem triat la pilota valenciana com a esport per a tractar per la nostra unitat didàctica ja que ens va agradar com la vam donar a principi de curs i a més es un esport que no s'està practicant actualment i que representa molt de la nostra cultura.

A continuació veurem una infografia d'aquest esport:

Esport col·lectius (Tasca 5)

 En primer lloc vaig a parlar sobre quant de didàctics són els esports alternatius. La meua opinió es que els esports tradicionals sempre juguen les mateixes persones com potser el futbol. Al pati tenim la proba ja que sempre al camp de futbol estan jugant els mateixos i a més a més quasi sempre són xics.

En canvi, els esports alternatius normalment no són coneguts , per tant, tots els alumnes parteixen de la mateixa base i aprenen alhora l'esport i a més a més normalment aquestos equips són mixtes o tenen equip femení. Amb aquestos factors ja s'incita més a la participació i això fa que aquestos esport siguen més dinàmics.

Nosaltres van practicar dos esports alternatius que són Colpbol i Datchball. El Colpbol jo ja el coneixia d'avanç ja que l'inventor d'aquest joc va vindre al meu institut quan jo feia Tafad a donar-nos una explicació del joc i portar-lo a la pràctica. Per una altra part, el Datchball, es un joc molt dinàmic que jo no coneixia , la complexitat del joc ja que hi ha que tindre molt bones habilitats motrius però el que més em va cridar l'atenció va ser que quan t'eliminaves podies salvar-te , per tant això feia el joc més dinàmic.

Els dos esports alternatius estarien ubicats en el bloc 5 'Jocs i activitats esportives' ja que tenen els següents continguts:

-Participació en activitats esportives d’oposició (p. ex., esports de lluita, tenis, bàdminton i escacs individuals), de cooperació (p. ex., patinatge per parelles, relleus d’atletisme) i de cooperació-oposició o col·lectives (p. ex., voleibol, tenis dobles, frontó per parelles, bàsquet, futbol, handbol o colpbol), amb especial referència a la modalitat autòctona de pilota valenciana.

- Adequació de la posició pròpia, les direccions i trajectòries dels companys i companyes, dels adversaris i, si és el cas, del mòbil, en activitats esportives. 

-Planificació, organització i gestió de projectes individuals o col·lectius

-Participació en jocs d’iniciació esportiva o preesportius (p. ex., softbol, baló presoner, les deu passes, a primera base, els 4 cantons o floorball), alternatius (p. ex., balonkorf o korfball, dodgeball, kinball, lacrosse, ultimate o xecball), de malabars (plats xinesos, diàbolo o pilotes de malabars), modificats, amb implement, inclusius, d’innovació, populars, tradicionals, multiculturals, cooperatius i de ritme, amb especial referència a la modalitat autòctona de pilota valenciana

Observant el currículum veiem que el Datchball està ubicat al curs de 4º de primària i el Colpbol està es situa al curs de 5º.

Respecte a la pandèmia mundial COVID 19, pense que no van a tomar-se mesures més enllà de portar la mascareta en tot moment i posar-nos gel hidroalcohòlic al finalitzar cada joc. En els esports d'invasió és molt difícil evitar el contacte i a més estem tocant tots el mateix baló. Els esports es van practicar dins del protocol de COVID 19 però a vegades es impossible mantindre les distàncies.

Per finalitzar, un esport alternatiu que es pot treballar a primària es l'Ultimate.  Aquest esport el vaig conèixer al Tafad i van donar-nos una explicació la selecció espanyola d'aquest esport. Em va parèixer un joc fàcil de fer-lo practicar ja que a soles es necessita un fresbee per jugar.

A l'Ultimate es jugava amb un fresbee en un camp de futbol i 7 vs 7. L'objectiu es portar el fresbee al final del camp contrari per fer punt. Unes de les regles bàsiques són les següents:

- No es port avançar amb el fresbee a soles es pot passar o anotar punt. S'anota punt quan es reu el fresbee darrere la línia de fons del camp contrari. Per això els jugadors que no tenen el fresbee deuen estar en moviment sempre.

- La posessió es perd quan el fresbee cau a terra o quan ix de banda. En els dos casos sacarà l'equip contrari al que ha tocat finalment el fresbee.

- Quan un jugador té el fresbee no es pot obstaculitzar el seu llançament més prop de uns dos passos.

En conclusió, l'Ultimate es un esport que es pot fer a primària encara que hi hauríem adaptacions com que el mestre fera d'àrbitre (per a recordar les normes) ja que normalment no hi ha, que es redueixen les mesures del camp si es necessari o fer obligatòria la distància de 2 metres per la pandèmia del COVID 19.

L'esgrima a l'escola (Tasca 4)

 La pràctica que hem fer a la classe ha sigut de molta utilitat. En primer lloc perquè hem conegut l'esgrima de mà de una esportista olímpica com és Laura Ruiz Sanchís. No es un esport molt conegut com potser el futbol i introduir-lo es una bona idea per que els alumnes obren les seues ments i consideren uns altres esports. 

En segon lloc perquè es treballen posicions que no estem acostumats a fer ja que normalment en els esports són més lliures i en l'esgrima es té una posició fixa. 

Per finalitzar aquest aspecte cal destacar que quasi ningú sabia fer esgrima i tots eixírem de la classe amb una xicoteta idea de com fer.

Jo particularment coneixia l'esgrima de ver-la als Jocs Olímpics però no tenia cap idea de les regles ni de com eren les posicions , a soles em fitxava de com es donaven amb l'espassa.

Jo sí que afegiria l'esgrima a la meua programació d'educació física ja que pense que es un esport que ensenya disciplina als alumnes ja que no tenen tanta llibertat, que les ajudaria a millorar la coordinació ja que es molt difícil coordinar l'atac i la defensa en línia i per últim perquè es un esport  amb un material molt fàcil d'aconseguir.

Segons el decret 108/2014 jo introduiria l'esgrima en el bloc 1 'Coneixement i autonomia personal' ja que pense que coincideixen aspectes com són:

- Projecció del cos en l’espai, millorant el control postural i l’equilibri. 

- Noció del ritme en les activitats físiques: acceleració i desacceleració 

- Orientació: interpretació de posicions i direccions. 

- Espai viscut: projecció de vida emocional i afectiva 

- Organització espaciotemporal en situacions motrius complexes.

- Exploració d’activitats individuals encaminades a determinar el nivell motriu i millorar la iniciativa i el treball autònom. 

- Nivells de competència motriu

Cal destacar que en la meua opinió , l'esgrima, es podria treballar de una forma correcta en el tercer cicle de primària ja que comencen a tindre més habilitats motrius i una autonomia necessària per practicar aquest esport. En curs anteriors també es podria treballar l'esgrima però serien amb adaptacions i amb unes normes menys estrictes.

Respecte al material amb els que es podria treballar a l'escola, materials com els que hem vist hui a la classe de Laura poden ser bons exemples com són espasses amb goma espuma a la punta i una vareta de fibra de vidre (un material fàcil d'aconseguir i econòmic). Uns altres materials amb els que es poden treballar són amb pilotes , cassoletes fetes amb botelles de plàstic i globus, tant una espassa feta amb globus o el globus normal.

Per finalitzar aquesta activitat , vaig a proposar 3 activitats per fer-las a classe:

Animació: El primer joc per a escalfar i animar la classe potser en un grup de 20 persones , triar 6 i aquestes persones tenen que pillar als contraris. Quan un alumne pilla a un altre , aquestos canviaran els rols. Per que els alumnes s'acostumen a tindre una extensió del seu cos a la mà , tindran que pillar tocant amb una pilota. Aquesta activitat es pot fer en qualsevol curs de primària.

Part principal: El segon lloc de la sessió, es farà amb una explicació prèvia de com fer atac i defensa a l'esgrima, es a dir sempre mirant cap avant i movent les cames de forma lineal. El joc consistirà en fer grups de 3 persones i un farà d'àrbitre i com el joc del mocador dels altres dos alumnes , un intentarà agafar el mocador avanç que el contrari i a soles es pot desplaçar en línia. Aquest joc es podria fer en segon i tercer cicle de primària ja que tenen més autonomia.

Tornar a la calma: La classe farà un cuc amb un cap i una cua. El baló estarà en la cua i l'alumne que fa de cua tindrà que dir el que més li ha agradat de la sessió . Quan el fa, tocarà al company d'avant amb la pilota com hem fet en els anterior jocs i aquest farà el mateix. La tornada a la calma finalitzarà quan la pilota llega al cap. Aquest joc es pot fer en qualsevol curs de primària.

Analitzar una partida d'escala i corda (Tasca 3)

A continuació vaig a analitzar una partida d'escala i corda. La partida es disputa a Sagunt i es la final del torneig. Aquestos són els enllaços de la partida.

 https://www.youtube.com/watch?v=oUuVayVrq1Q  (Part 1)

https://www.youtube.com/watch?v=FTs2S7GLfo0   (Part 2)

La partida es disputa al trinquet de Sagunt i la juguen Genovès contra Àlvaro a l'any 1995. Esta partida es disputa a 12 jocs , els quals valen cadascú 5 punts, es a dir, a 60. El partir es molt igualat i pot guanyar-lo qualsevol però Genovès finalment obté el trofeu. Genovès guanyà 60-55 i el públic va saltar al trinquet per celebrar-lo amb ell. 

Genovès vist de color roig ja que és el favorit encara que finalment va tindre difícil per demostrar-ho. Àlvaro, el seu adversari, vist de color blau ja que es el aspirant. D'aquesta partida cal destacar la igualtat d'aquesta ja que es decideix en un sol punt i per altra part, la dificultat del colps, Pareix que van a trencar-se la mà en un moment i cal afegir, que no porten quasi protecció a la mà i als dits i això fa més difícil l'esport.

Cal destacar també que la ferida, que es com es trau a l'escala i corda, no la fa caps dels jugadors mencionats anteriorment, si no que el fan especialistes. Un especialista de cada equipo fa la ferida.

També m'ha sorprès la importància del públic a la partida. Generalment aquest factor ha sigut favorable a la partida ja que dona ambient a esta. El públic generalment anava amb Genovès ja que es el jugador amb més experiència i que han vist més vegades jugar. El factor del públic s'ha convertit en desfavorable quan era el punt de partida i han començat a cridar avanç de que l'equip blau fera la ferida i això no es pot fer. 

En conclusió, he apreciat molt be el que és una partida d'escala i corda, i més aquesta que és una final i encara igualada. En la meua opinió, Genovès tenia experiència i en alguns colps s'ha observat ja que no es posava nerviós i Àlvaro sí ho feia. En aquest factor ha estat la partida. M'encantaria ver una partida com aquesta en directe a un trinquet.